El control d’assistència, l’hàbit lector i seguir les recomanacions d’orientació, factors cabdals que afavoreixen la continuïtat educativa

L’hàbit lector i la realització d’activitats de lectura a l’aula, el control de l’assistència de l’alumnat, un equip motivat i implicat en projectes innovadors, una bona comunicació amb les famílies i el seguiment, per part de l’alumnat, de les recomanacions dels orientadors són els factors que més contribueixen a reduir l’abandonament escolar de manera significativa en els centres d’alta vulnerabilitat. Així ho assenyala un estudi de la consultora KSNET per avaluar les polítiques públiques. L’estudi analitza quines són les accions dels centres educatius que afavoreixen amb més contundència la continuïtat educativa en l’etapa postobligatòria.

Es tracta d’un estudi encarregat pel Consorci d’Educació de Barcelona en el marc de PROAVA, el Fons de Promoció per a l’Avaluació de Polítiques Públiques, la finalitat del qual és comprovar l’eficàcia de les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya. L’anàlisi ha identificat un conjunt de centres que, malgrat tenir un nivell de vulnerabilitat alt, aconsegueixen un percentatge d’abandonament escolar inferior a l’esperable d’acord amb les caracte rístiques socioeconòmiques del seu alumnat.

Els resultats de l’estudi van ser presentats pels dos investigadors de KSNET que l’han dut a terme, Paula Salinas i  Pere Antoni Taberner, en una jornada que va tenir lloc el 12 d’abril  a l’Institut Barri Besòs. Amb la presència de la gerenta del Consorci d’Educació, Anna Terra, i la directora general d’Alumnat del Departament d’Educació i Formació Professional, Gemma Verdés.

En el marc de la jornada hi va haver una taula rodona de presentació de bones pràctiques dels principals eixos efectius per a la prevenció de l’abandonament que ha assenyalat l’estudi. Diversos professionals dels equips educatius de cinc centres de la ciutat van parlar de l’acompanyament que fan a l’alumnat per prevenir l’abandonament: l’Institut El Joncar (codocència i la continuïtat docent), l’Institut Miquel Tarradell (orientació i tutoria), Institut Barcelona Congrés (rol de les figures socials, la Salle Comtal (lectura, català i plurilingüisme) i l’Ins Barri Besos (vinculació a partir del Pla de Diversificació Curricular i l’Enginy).

El control d’absència i l’hàbit lector, entre les pràctiques més efectives de prevenció

L’estudi ha analitzat com els centres que posen el focus en assegurar la presència diària a l’institut de tot l’alumnat aconsegueixen “trencar la regla de predicció”, és a dir, obtenen un percentatge d’abandonament inferior a l’esperable. Els investigadors han conclòs que mantenir un registre diari de l’assistència de l’alumnat i fer-ne seguiment està “fortament associat” amb una menor probabilitat d’abandonament. Els centres que fan un registre diàriament, i no només amb freqüència, presenten una probabilitat d’abandonament 13,9 punts percentuals més baixa. Paula Salinas, investigadora principal de l’estudi, explica que “aquesta dada suggereix que no es tracta només del fet de registrar l’absentisme, sinó que els centres que implementen aquesta mesura solen tenir una estratègia més àmplia de seguiment i prevenció de l’absentisme, amb actuacions complementàries per reforçar la vinculació dels estudiants amb l’escola.”

Entre les pràctiques que els investigadors de KSNET han detectat com a més efectives per a afavorir la continuïtat educativa hi ha la promoció de l’hàbit lector: el 50% dels centres d’alta vulnerabilitat (CAV) més efectius promouen sempre l’hàbit lector, enfront del 21,4% dels CAV que ho són menys. A més, també fomenten les activitats de recerca i treball autònom, tracten els aprenentatges amb metodologies competencials (33,3% vs 14,3%), realitzen activitats que potencien la memòria (22,2% vs 7,1%), fomenten el treball a casa (11,1% vs. 7,1%) i la resolució de problemes per part de l’alumnat (27,8% vs 15,4%).

Més claus per combatre l’abandonament: autoavaluació, continuació de la matèria i comunicació

Destaquen també els centres que utilitzen sempre tècniques d’autoavaluació i coavaluació entre l’alumnat (el 16,7% dels CAV més efectius ho implementen sempre, mentre que cap dels menys efectius ho fan). Però, en tot cas, l’estudi indica que “la diferència més significativa es troba en la realització de lectures individuals o grupals de manera habitual”.

L’estudi també assenyala que les baixes del professorat, si no es gestionen de manera eficient, es relacionen amb una major probabilitat d’abandonar. Així, la continuació de matèria quan un professor no assisteix a l’escola per part d’un codocent o un altre professor es relaciona amb probabilitats d’abandonament per part dels alumnes 2,5 punts percentuals més reduïdes: el 36,8% dels CAV més efectius asseguren la continuació de matèria davant la falta d’un professor, davant del 13,3% dels CAV menys efectius.

La investigació també indica que gestionar de manera eficient la comunicació amb les famílies té un impacte notable en un menor abandonament.  El 68% dels centres amb millors resultats tenen un pla de comunicació estructurat que preveu la comunicació amb la comunitat educativa, un percentatge que baixa fins al 40% dels centres amb taxes d’abandonament majors que les esperades.

L’orientació, pilar fonamental en la permanència de l’alumnat a l’etapa postobligatòria

Segons l’estudi, el seguiment que faci l’alumnat  dels consells dels seus orientadors tindrà una gran influència “en la permanència de l’alumnat en estudis postobligatoris”. Les dades demostren que un 58,9% d’aquells alumnes orientats a cicles formatius de grau mig i artístic que adopten els suggeriments dels orientadors del seu centre educatiu graduen dins el període acadèmic establert mentre que aquesta dada baixa fins al 49,7% en l’alumnat que no en fa cas. A més, assenyala que el pas de l’assignació de la plaça a la formalització de la matrícula és 23 punts superior en l’alumnat que segueix les recomanacions, que passa d’un 66% a un 89%. Al seu torn, també és superior el percentatge que rep l’assignació volguda entre l’alumnat que segueix les recomanacions (97,1%) que no pas entre el que les omet (94,1%). Aquesta dada és atribuïble al fet que les propostes del Consell Orientador es fan amb visió estratègica, tenint en compte les possibilitats d’èxit de cada alumne en base a les seves notes de tall, als horaris o a les alternatives de centres que ofereixen el mateix ensenyament en diversos llocs de la ciutat.