Es presenta la nova Unitat Especial d'Atenció per a emergències psicosocials, assetjament i maltractaments
08/03/2018Representants de prop de 800 centres educatius públics i concertats de la ciutat han assistit a les dues jornades que s'han celebrat els dies 28 de febrer i 7 de març per presentar la Unitat Especial d'Atenció que el Consorci ha creat per assessorar i acompanyar els centres en l’atenció a les emergències psicosocials, l'assetjament i el maltractament infantil i adolescent. En el marc de les dues sessions es va donar a conèixer el nou protocol d'Emergències Psicosocials, que se suma als d'assetjament escolar i maltractaments ja existents.
L’Auditori de les Cotxeres de Sants ha acolit dues jornades adreçades als centres educatius de la ciutat, el 28 de febrer i el 7 de març, per presentar la Unitat Especial d'Atenció que s'ha posat en marxa des del Consorci d'Educació. Sota el lema "treballem per un model preventiu i restaurador", l’objectiu d’aquesta nova unitat és assessorar i acompanyar els centres que experimentin situacions de maltractament, assetjament escolar o emergències psicosocials.
En el marc de les dues jornades, a la qual hi van assistir els representants de prop de 800 centres educatius de primària, secundària i d’educació especial públics i concertats de la ciutat, s'ha presentat un nou protocol d'Emergències Psicosocials que se suma als protocols ja existents de Maltractament Infantil i Adolescent i d'Assetjament escolar.
L'equip de professionals de l'Àrea d'Inclusiva del Consorci d'Educació i la seva cap, Sisa López, han presentat aquests tres protocols juntament amb alguns experts i representants de cadascun del organismes i entitats que intervenen en els diferents protocols: els Serveis Socials, la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), els Mossos d'Esquadra, el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) i el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
Nou protocol d'Emergències Psicosocials
En el marc dels dos actes s'ha presentat el protocol d'Emergències Psicosocials del Consorci d'Educació i l’equip professional que hi ha al darrera, que ha estat creat per donar respostes a situacions de gran impacte emocional. El coordinador d'aquest equip, Juan Carlos Barroso, ha estat acompanyat de representants de les dues entitats que hi col.laboren: el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) i el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
El protocol d'Emergències Psicosocials se suma als dos ja existents de Maltractament i Assetjament Escolar. Engloba les accions que estan orientades a acompanyar i donar suport al centre educatiu en els casos de morts sobtades per accident, suïcidi o homicidi i que generen situacions de gran impacte emocional. El protocol contempla dos escenaris amb actuacions diferents: la mort sobtada d'un alumne o membre de la comunitat educativa sigui dins o fora de l'horari lectiu.
L'inici del procés varia en funció de qui detecta la situació d'emergència. En aquest cas es contemplen tres possibilitats: que sigui la direcció del centre, que sigui un membre de la comunitat educativa o que sigui la família de l'afectat. En els tres casos les accions clau són: trucar al 112 per activar el Protocol d'Emergència (intervenen Mossos, Guàrdia Urbana, Servei d'Emergències Mèdiques...) i informar al Consorci d'Educació per activar el Protocol d'Emergències Psicosocials.
Protocol sobre Maltractament Infantil i Adolescència
En aquest cas aquest protocol contempla diferents escenaris de maltractament físic o abús sexual que van des del que rep un alumne en l'àmbit familiar, al comés per professionals que intervenen en l'àmbit escolar, o el produït per un altre infant o adolescent. Segons el cas, el protocol d'actuació és diferent i sempre es té en compte si és lleu, moderat o greu i el temps que ha transcorregut des de que s'ha produït.
En el protocol intervenen Serveis Socials Bàsics, Inspecció Educativa, el Consorci d'Educació, els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) en els casos lleus. Si per contra s'activa el protocol greu, s'afegeixen més agents com la Unitat Central de Menors, Fiscalia de Menors, DGAIA, el telèfon d'Infància Respon (116111) i l'hospital de referència. La comunicació amb els diferents estaments es realitza de manera automàtica i per correu, i s'ha d'omplir un formulari on-line.
En el marc de les dues jornades un/a representant de cadascun d'aquests organismes s'ha donar a conèixer i ha explicat quina és la seva intervenció quan s’activa el protocol. Prèviament, Ramiro Ortegon, de l’equip SEER (Salut i educació emocional) i referent del projecte contra l'assetjament escolar que es va implantar el curs passat en alguns centres com a experiència pilot, ha parlat sobre les eines i estrategies que permeten treballar l’abús sexual a l’aula de forma preventiva.
Protocol sobre assetjament escolar
L’inspector en cap de Barcelona i especialista en assetjament escolar, Xavier Chavarria, va presentar aquest protocol juntament amb Mónica Albertí, doctora en educació i psicòloga que disposa d’una llarga experiència com a mediadora especialitzada en justícia restaurativa i és formadora i assessora en gestió positiva de la convivència en l’àmbit escolar. En la seva intervenció, Alberti va parlar de les pràctiques restauratives com a metodologia de treball a l’aula per fer prevenció en aquest àmbit.
Aquest protocol permet dotar els centres i el professorat d’una eina efectiva de prevenció, detecció i intervenció enfront l‘assetjament entre iguals, establint un marc comú d’actuació i afavorint la coordinació dels diferents agents implicats mitjançant un circuit sistematitzat.
L'assetjament escolar es manifesta en conductes reiterades de maltractament psicològic o físic. El seu origen pot ser ètnic, racial o per condició sexual,... Són conductes que es poden donar entre iguals directament o per mitjà d'un ordinador, mòbil o tauleta... (xarxes socials, blocs, missatgeria de text...).
També trobem diferents actors, a més de la víctima i l'assetjador: els seguidors, els partidaris, els espectadors, els defensors i els possibles defensors. Tothom hi juga un paper i és important coneixe'l a l'hora d'aplicar el protocol. Per combatre l'assetjament és important l'educació emocional, com una de les eines de prevenció de l'assetjament escolar de l'alumne amb el rol d'assetjat i l'alumne amb el rol d'assetjador.