Torna

La necessitat de diversificar els llenguatges com a eines de coneixement centra la 2a conferència de Xarxes per al Canvi

26/04/2017

El Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir ahir la segona conferència del programa Xarxes per al Canvi: «Múltiples llenguatges, eines del coneixement».

La taula rodona va estar moderada per Lluís Vallvé en la qual hi van participar Oscar Guayabero, dissenyador, comissari de l’exposició “Traç” al centre d’Art Santa Mònica; Ferran Carvajal, coreògraf, director i actor; i José Luís de Vicente, periodista, comissari de l’exposició “Big Bang Data” al CCCB.

Dins del cicle de conferències que s’ha programat en el marc del programa Xarxes per al canvi per acompanyar el procés de reflexió per al canvi, la taula rodona d’ahir va convidar tres persones allunyades del món educatiu per representar la diversitat de llenguatges que sovint queden fora o en zones més marginals del sistema.

Oscar Guayadero, Ferran Carvajal i José Luís de Vicente tenien l’encàrrec d’interpel·lar el món educatiu sobre una “alfabetització” necessària que diversifiqui els llenguatges als centres. I ho van fer abordant especialment els llenguatges visual i plàstic, corporal i arts escèniques amb tota la hibridació de llenguatges que generen, sense oblidar la dimensió més abstracta del llenguatge matemàtic, la tecnologia i els llenguatges de la programació i els multimèdia.

Ferran Carvajal, artista multidisciplinari que treballa com a director, coreògraf i intèrpret i ha desenvolupat el seu treball tant en teatre, dansa, òpera, cinema i televisió, va parlar de la seva pròpia experiència i de la seva investigació de llenguatges en els seus processos creatius per abordar els límits entre disciplines.

Oscar Guayadero, editor i dissenyador, va parlar de l’exposició que va comissionar el 2015, «El Traç, el dibuix com a eina», al Centre d'Art Santa Mònica, dedicada al dibuix com a eina de coneixement i les seves capacitats de comunicació com a suport per projectar idees i, fins i tot, somnis. En la seva intervenció, Guayadero va explicar com el dibuix és un mitjà per entendre, per provar, pensar o provar, recordar o conservar, explicar o explicar-se. Des de l'arquitectura i la cuina, la ciència, en mapes de cartografia, esbossos d'anatomia, retrats policials, auques,....

Per últim, José Luís de Vicente, periodista i comissari de l’exposició «Big Bang Data» al CCCB, va aportar una interesant reflexió sobre la necessitat d'alfabetització davant l’explosió de dades en el qual estem immersos en tots els àmbits. Des del mateix dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyals del GPS. La facilitat amb què cada vegada s'emmagatzemen i processen grans quantitats de dades que detecten patrons (d’incidències, de comportament, de consum, de vot, d’inversió, etc.) està canviant la forma de presa de decisions a tots nivells i és important saber-les interpretar.

Els propòsits d’aquesta taula taula rodona van ser posar en valor els múltiples llenguatges en els processos educatius, de construcció personal i col.lectiva i de comprensió del món i destacar les dimensions dels llenguatges per generar coneixement, posant en evidència la importància de diversificar-los per afavorir la inclusió i l’equitat educativa.

La taula rodona tindrà continuïtat aquest divendres, 28 d'abril, amb una sessió de treball al mateix CCCB amb mentors i dinamitzadors de les Xarxes per al Canvi per extreure’n conclusions de com aterrar-ho a les aules.